Se ve que los nacionalistas están ocupados por lo del referéndum.. ahora tienen que cambiar el significado de las palabras..
FUENTE: La RAE canviarà el significat del mot 'referèndum' amb vista al 2014 - VilaWeb
La nova edició que es prepara del ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (DRAE) canviarà la definició de ‘referèndum’. En l'edició actual
el primer significat és aquest: 'Procediment jurídic pel qual se
sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que
siguin ratificats pel poble.' En la nova edició,
que es publicarà el 2014, la definició canviarà 'actes administratius'
per 'decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu'. La nova
definició ja es pot consultar a la web de la RAE.
La definició de la paraula ‘referèndum’ al diccionari de la RAE té dues
accepcions. La segona, que es refereix al 'despatx en què un agent
diplomàtic demana al seu govern noves instruccions sobre algun punt
important' s’hi mantindrà. Però la primera canviarà:
En la versió actual:
'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes
administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.'
En la nova versió: 'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu.'
L'edició actual del diccionari de l'acadèmia de la llengua espanyola és
la vint-i-dosena, que es va publicar el 2001. D'aleshores ençà, s'hi han anat fent canvis
en definicions de milers de paraules, i els que s'hi han fet els últims
cinc anys es poden consultar a la web de la RAE; són un avançament dels
que hi haurà en la vint-i-tresena edició, que s’ha de publicar el 2014.
Una coincidència?
El fet que es canviï el significat de la paraula ‘referèndum’ ara pot
semblar una coincidència amb el procés polític a Catalunya, que ha de
portar a fer una consulta sobre la independència justament el 2014,
segons el full de ruta acordat entre CiU i ERC. Però la introducció del
concepte de 'decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu' per
definir l'àmbit que ocupa el terme referèndum és prou rellevant, segons
fonts jurídiques consultades per VilaWeb.
Quan en un tribunal hi ha divergència d'interpretació sobre un concepte
(posem per cas el concepte de ‘referèndum’), un dels criteris que
s'aplica, a més de la jurisprudència, és la definició del diccionari de
l'acadèmia de la llengua espanyola.
Competència exclusiva de l'estat
I això pot ser important, tenint en compte que la constitució espanyola
(pdf) reserva en l'article 149.1 la competència exclusiva de
convocatòria de referèndums a l'estat, i n’exclou els governs
autonòmics. Així ho va entendre el Tribunal Constitucional quan, en la
sentència de final de juny del 2010, va suprimir la competència de la
Generalitat de convocar referèndums que preveia l'estatut. I després el
govern espanyol va recórrer la llei de consultes per via de referèndum
de Catalunya.
Ara, a començament de la nova legislatura, es preveu que el Parlament de
Catalunya aprovi la llei de consultes per via no referendària; una llei
que aprofita una escletxa de la sentència del Constitucional contra
l'estatut, que deixava intacta a la Generalitat i als municipis la
competència de convocar consultes populars que no fossin per via de
referèndum, és a dir, consultes que es farien als empadronats més grans
de setze anys amb el propòsit de copsar-ne l'opinió sobre un tema
concret. Per exemple, la que es va fer a Barcelona sobre la Diagonal.
La nova definició de ‘referèndum’ en el diccionari de la RAE podria
topar, doncs, amb aquesta jurisprudència, tenint en compte que inclourà
dins el concepte de ‘referèndum’ les 'decisions polítiques amb caràcter
decisori o consultiu'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario