en hispanistán hay la peor solución frente a los impagos de la hipoteca.. sin duda un resultado conseguido con el sudor y lágrimas de la casta, para la que no hay crisis.. disfruten la "democracia"..
Espanya, la pitjor solució per als impagaments hipotecaris
Repassem què diu la legislació en diversos estats europeus · En tots es cerca la manera d'arribar a un acord entre les parts
[...] Als països europeus, amb situacions molt diverses, hi ha unes
quantes fórmules per a solucionar un problema que afecta centenars de
milers de persones, que no poden pagar les quotes hipotecàries.
La proposta d'iniciativa legislativa popular que arriba avui al congrés
espanyol per a la dació en pagament, entesa com el lliurament de
l'habitatge al banc per a alliberar-se de continuar pagant la hipoteca,
és una mesura habitual als EUA (és el concepte conegut com a 'walk away').
En la majoria de casos, la negociació i l'acord entre les parts forma part de la solució.
A Anglaterra, és obligatori que bancs i deutors busquin
alternatives 'justes i raonables' en casos de dificultats per a tornar
crèdits hipotecaris o impagaments. Si en aquest procés de diàleg no hi
ha finalment acord, el banc pot recórrer als tribunals, reclamar la
possessió de l'immoble i saldar el deute.
A Bèlgica, la negociació també és un element clau en casos
d'impagament: el banc normalment accepta d'acordar un ajornament amb el
propietari. Si, així i tot, no es resol la situació, l'immoble es posa a
la venda a través d'un notari: si els diners obtinguts no cobrissin tot
el deute, és el banc que ho ha d'assumir; el deutor passa a formar part
d'un registre d'impagadors.
En el cas de França hi ha una variable nova: unes estrictes
condicions prèvies a la compra d'un pis o una casa, que inclouen la
contractació d'una assegurança en previsió, per exemple, de quedar-se
sense feina. Durant la vigència d'una hipoteca, si el sol·licitant deixa
de pagar-ne les quotes més d'un trimestre, es pot recórrer al Banc de
França perquè actuï com a intermediari entre les parts i proposi un
pagament esglaonat del deute. La intenció és d'evitar l'expulsió dels
estadants i la venda de l'immoble, que només s'executa després de llargs
procediments jurídics. Cal recordar que durant l'època de fred (del
novembre a l'abril), a França no es poden practicar desnonaments.
A Itàlia, amb un mercat immobiliari sense tants alts i baixos i
amb hipoteques que no sobrepassen el 60% del valor de l'immoble, la
situació actual és ben diferent de l'espanyola, tot i que el sistema
jurídic quant a les hipoteques és el mateix. El més habitual, en casos
d'impagament, és negociar amb el banc l'ampliació del temps de la
hipoteca, amb l'objectiu de rebaixar-ne les quotes mensuals. A més, per
llei el ciutadà que demostri haver-se quedat sense feina o unes altres
raons de pes pot demanar a l'entitat la suspensió del pagament durant un
màxim d'un any. Paral·lelament, un decret llei del 2008 va suspendre
els desnonaments a les famílies amb ingressos de 27.000 euros anuals o
menys.
També és una mica diferent l'actuació a Alemanya, on la cosa més
normal és que el propietari vengui el pis per saldar la hipoteca, una
opció no gaire difícil en el context econòmic i immobiliari d'aquest
país. En el cas d'impagament de les quotes, la legislació preveu un
primer període de negociacions que pot acabar amb una dació en pagament
parcial. Si no s'arriba a cap acord, la llei concedeix al banc el dret
de subhastar l'immoble, però sense opció d'expulsar-ne els qui hi viuen.
Sí que poden ésser desnonats, amb tot, per qui hagi adquirit el pis o
casa en la subhasta, atès que el propietari legalment passa a ésser un
inquilí. L'estat, a més, té una línia d'ajudes tant per als desnonats
com per als qui no poden pagar un lloguer.
Dos països europeus amb situacions tan complicades com l'espanyola o
més, Portugal i Grècia, ja han adoptat lleis específiques per a afrontar
el problema dels impagaments.
A Portugal, amb cent cinquanta mil famílies en situació
d'impagament, hi ha una nova llei que estableix un règim extraordinari,
vigent fins a la fi del 2015, que preveu condicions hipotecàries
favorables durant un any o dos per a les llars amb dificultats
econòmiques. L'objectiu de les mesures és renegociar el deute i permetre
d'ocupar l'immoble mitjançant el pagament d'una renda. Si no s'acaben
resolent els problemes, en la fase següent es preveu el lliurament de
l'immoble al banc, que el pot vendre per a cobrar el deute impagat.
A Grècia, amb desnonaments a l'ordre del dia entre més
paral·lelismes amb la situació d'Espanya, el govern ja es va trobar
obligat a regular els deutes dels consumidors endeutats el 2010. La
llei, doncs, obliga les parts a mirar d'arribar a un acord
extrajudicial, que en general acaba essent la congelació del pagament de
la hipoteca o la reducció de les quotes fins que no canviï la situació
del comprador. Fins aleshores, la legislació sobre desnonaments per
impagament hipotecari era semblant a l'espanyola, sense possibilitat de
dació en pagament. La llei mateix incloïa una moratòria fins el 2013 que
protegeix d'embargament l'habitatge principal dels ciutadans, si
demostren que no tenen mitjans per a abonar els pagaments que se'ls
reclamen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario